soler de vilardell / P4 / La TERRA: El nostre PLANETA

La TERRA: El nostre PLANETA

Només arribar al nou planeta va veure un llibre molt gran que el va impressionar moltíssim. De seguida va preguntar de què era a un  senyor gran que hi havia assegut a darrere d’una taula. Aquest senyor era un vell Geògraf molt savi, que sap on són els rius, els mars, les muntanyes, les ciutats…
Aquell planeta era interessant, molt gran i bonic. Li va cridar molt l’atenció i li continuava fent preguntes de les seves. Al geògraf només li interessava parlar amb el Petit Princep en cas que fós explorador i li portés informació sobre algun planeta que no conegués encara. El nen li va explicar com era el seu Asteroide B-612, però semblava poc interessant.
El nen tenia molt interès en fer nous amics, per això, el senyor savi li va aconsellar que anés a visitar el planeta Terra. Així va ser quan va tornar a marxar…
– Quin és el Planeta Terra?

 

Aquesta pregunta va crear molta curiositat, molt moviment, interès i motivació. Els nostres aviadors i aviadores són totalment conscients que aquest és el NOSTRE planeta! El Petit príncep ha arribat al nostre planeta!! Gràcies al Geògraf hem situat a la bola del món el desert del Sàhara i Sant Celoni. Ens hem adonat que no estem tant lluny!! A partir d’aquí va sortir la necessitat de crear un llibre de petits Aviadors Savis! Gràcies perquè entre tots l’estem construint!

 

Allà li van explicar que aquest planeta era molt més gran que qualsevol dels que havia visitat abans. Tenia 11 reis, 7.000 geògrafs, 900.000 homes de negocis, 7.000.000 de bevedors, 311.000.000 de vanitosos i havia tingut 472.000.000 de Fanalers.
Va aterrar a un desert, a l’Àfrica on es va trobar només amb una serp i de seguida va preguntar per les persones… Què vens a fer aquí? – Li va dir la Serp- M’he enfadat amb la meva Rosa i vull fer nous amics. –Li va dir el Petit Princep-. No podia perdre més temps, ja n’havia perdut prou. Va caminar pel desert i va pujar a dalt de tot d’una muntanya. A veure si així trobava les persones. Va cridar molt fort, però només contestava l’eco de la seva veu. Aquest eco li va ensenyar un camí que va seguir fins que el va portar a un jardí de roses idèntiques a la seva. Va quedar parat perquè es pensava que la seva flor era la única en el món. Es va posar molt trist i va començar a plorar.
– Per què estava tant trist?

 

No hi ha dubte! El Petit príncep troba a faltar la seva Rosa, porta molt temps viatjant sol i pot estar pansida!!

Durant tot el nostre viatge hem ballat, jugat, saltat, cantat… tot des de l’alegria. Aquest és un moment trist per a tots, doncs el Petit Príncep no troba amics i a més s’ha adonat que ha abandonat la seva millor amiga. És així com encetem un ball molt trist per acompanyar al nostre petit i valent amic amb el seu sentiment. Quina capacitat d’empatia, mireu!! (No se si les fotos fan justícia a les vivències en directe).