soler de vilardell / P4 / El meu AMIC

El meu AMIC

-Tinc un amic nou!! I crec que és molt especial!! – Deia l’aviador. Ben bé, no sabia per què aquell nen tenia alguna cosa molt especial. Vivia en un asteroide molt lluny d’aquí i tots els vespres li agradava mirar les postes de sol. Casa seva estava plena de llavors màgiques de baobabs, que si no les tallava creixien molt ràpid. Tenia tres volcans, però un d’ells estava apagat i es passava el dia escombrant la cendra que deixaven anar.

També tenia un tresor que s’estimava molt: una Rosa que per ell era la més preciosa! El nen en tenia molta cura. La regava cada dia, la protegia del fred i el vent, li netejava les espines… Aquesta rosa era molt presumida, poc agraïda i exigent!! Tot i així, ell sempre estava al seu costat.

A aquest nen li deien el Petit Princep! Un dia, el nostre Petit Princep es va cansar de l’exigència de la seva amiga Rosa. Es va cansar de cuidar-la perquè mai rebia res a canvi. La Rosa mai no li havia donat les gràcies al Petit Príncep per tenir tanta cura d’ella… i molt trist, va decidir que marxava del seu petit asteroide per aprendre-la a estimar més bé.

Amb l’ajuda d’uns quants ocells va començar a volar molt alt i va marxar… Sabeu on va arribar? Al desert! On es va trobar un avió estrellat i un aviador mig marejat… S’hi va acostar molt a poc a poc… Després de fer-se amics, el nen va treure una llibreta que sempre portava a sobre i li va demanar un favor…

– Quin favor li volia demanar?

  • Dibuixa’m un xai!